Custòdia amb denúncia per violència de gènere

Custòdia amb denúncia per violència de gènere

Guàrdia i custòdia amb denúncia per violència de gènere

En el moment que ens trobem davant la situació de custòdia amb denúncia per violència de gènere hem de tenir en compte diversos aspectes. Hem de començar, per a comprendre la importància de la falta d’incredibilitat subjectiva en el procés de violència de gènere, amb el que s’estableix en l’article 92.7 Codi Civil:

«no procedirà la guarda i custòdia conjunta quan (…) el Jutge adverteixi, de les al·legacions dels pares i les proves practicades, l’existència d’indicis fundats de violència domèstica».

Així mateix, el Tribunal Suprem es va pronunciar sobre aquesta situació en sentència 36/2016, de 4 de febrer:

«evident repercussió en els fills, que viuen en un entorn de violència, del qual són també víctimes, directa o indirectament, i als qui el sistema de guarda compartida proposat pel progenitor patern i acordat en la sentència els col·locaria en una situació de risc per extensió al qual sofreix la seva mare, directament amenaçada.

Corol·lari lògic de l’anterior és la impossibilitat d’obtenir un sistema de guarda i custòdia compartida quan el progenitor es veu embolicat en un procediment de violència de gènere, on únicament amb la denúncia de la mare es priva d’aquesta possibilitat al progenitor patern.

Quins requisits ha de complir la declaració de la víctima?

En el moment que es dóna una situació de custòdia amb violència de gènere, hem de recalcar que quan l’única prova de càrrec és la declaració de la suposada víctima aquesta ha de complir diversos requisits establerts jurisprudencialment. Les notes necessàries que el testimoniatge de la víctima ha de reunir per a dotar-la de plena credibilitat com a prova de càrrec segons doctrina reiterada, són les següents:

1-. Falta d’incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions acusat-víctima que posi en relleu un possible mòbil espuri.

2-. Persistència en la incriminació que ha de ser prolongada en el temps, reiteradament expressada i exposada sense ambigüitats ni contradiccions.

3-. Versemblança del testimoniatge que ha d’estar envoltat d’algunes corroboracions perifèriques de caràcter objectiu obrant en el procés.

Donada la repercussió que té aquesta declaració en el procediment civil de divorci o mesures paternofilials, hem d’analitzar en profunditat la falta d’incredibilitat subjectiva.

Què succeeix si hi ha absència d’incredibilitat subjectiva?

L’absència d’incredibilitat subjectiva comporta al fet que de la tramitació de la causa, i de les declaracions que la víctima realitzi en el marc de les diligències (declaració en seu policial, declaració en seu del Jutjat d’Instrucció i declaració en el plenari), no ha de desprendre’s l’existència d’un mòbil d’enemistat que embruti la sinceritat del testimoniatge de la víctima.

És evident que qualsevol persona en denunciar, i més concretament si posteriorment es persona com a acusació particular, cerca la condemna de l’acusat, però no per això, ha de descartar-se de facto la sinceritat del testimoniatge, ni entendre de manera automàtica que el fet de buscar la condemna d’una persona que ha comès un comportament típic penalment reprotxable, és causa sine qua non per a entendre que existeix un mòbil espuri que pugui enterbolir el testimoniatge de la víctima.

Els Tribunals han de ser molt acurats a l’hora d’analitzar i valorar la sinceritat del testimoniatge de la víctima i en la majoria dels casos sol fer-se, si bé en aquesta mena de valoracions les màximes de l’experiència dels propis jutjadors són fonamentals per a determinar o descartar aquesta enemistat que resti el valor probatori a la víctima.

És per això que ha d’analitzar-se amb deteniment si el procediment civil s’ha iniciat i si en el mateix s’ha sol·licitat la guarda i custòdia compartida. En aquests casos, el mòbil espuri és palmari atès que s’obtindria un benefici civil en seu penal, és a dir, s’estaria aconseguint bloquejar l’establiment del sistema de guarda i custòdia compartida sol·licitat en el procediment civil mitjançant una denúncia per violència de gènere.

Aquest tipus de denúncies anomenades “instrumentals”, en les quals únicament s’aporta com a prova de càrrec la declaració de la suposada víctima i mitja una demanda de divorci o mesures paternofilials, han de ser analitzades des del punt de vista del benefici que es pot obtenir en seu civil.

Necessites més informació sobre aquest tema o altres relacionats amb l’àmbit judicial? Posa’t en contacte amb nosaltres.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*


Condiciones de acceso y Política de Privacidad

Este sitio web queda adherido a sus propios Términos y condiciones de uso, privacidad y protección de datos y uso de cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario.

Si continúa navegando está prestando su consentimiento expreso para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra

Política de privacidad, condiciones de acceso y uso y Política de Cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies